.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«¿no sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del primer llibre de Samuel

El Senyor es recordà d’Anna i va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Elcanà, el marit d’Anna, va pujar al santuari de Siló amb tota la família per oferir el sacrifici anual i complir la prometença. Anna no hi va anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.»
Anna s’endugué Samuel a Siló amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen.
Després d’immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo sóc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me’l va concedir. Per això jo l’hi cedeixo: serà d’ell tota la vida.»
Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.

1 Sa 1,20-22.2428

Salm Responsorial

R. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor. 

Que n’és, d’amable, el vostre temple, 
Senyor de l’univers. 
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor. 
Ple de goig, i amb tot el cor, 
aclamo el Déu que m’és vida.  R 

Feliç el qui viu a casa vostra 
lloant-vos cada dia. 
Feliços els qui s’acullen als vostres murs: 
emprenen amb amor el camí. R

Senyor de l’univers, escolteu la meva súplica,
escolteu, Déu de Jacob. 
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit, 
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R

Sl 83,2-3.5-6.9-10 (R.: 5a)

Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres com ens ho té manat. Si complim el seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I per l’Esperit que ens ha donat coneixem que ell està en nosaltres.

1Jn 3,1-2.21-24

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Lc 2,41-52

"Som família de Déu i ell és el nostre Pare"

Acabem de celebrar el naixement d’aquell qui és Déu i home al mateix temps. I encarnant-se en una humanitat com la nostra també s’ha «encarnat» en una família com les nostres, amb les seves alegries i penes: Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Maria no acaba d’entendre el capteniment de Jesús. I tot i que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes tanmateix aquesta família humana (com totes les nostres) es troba aixoplugada sota la gran família dels fills de Déu. Per això podem entendre les paraules de Jesús (les primeres de la seva vida pública): ¿Per què em buscàveu? ¿No sabeu que jo només podria ser a casa del meu Pare? O bé, segons una altra traducció: No sabíeu que jo m’haig d’ocupar de les coses del meu Pare? Aquestes paraules ens recorden que essencialment el seu Pare és Déu i la seva vida li ha d’estar dedicada.
I Joan, en la segona lectura ens recorda que tots formem part de la família dels fills de Déu: Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus i ho som. Això és el més meravellós tot i que, el món no ens reconeix i que encara no s’ha manifestat com serem. Quan es manifestarà llavors sí, serem semblants a ell. I com a membres de la família de Déu el seu manament és que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.
La primera lectura ens recorda el fill que Anna va demanar al Senyor: tenir un fill era continuar en vida després de la mort. Per això ara no se’l queda per a ella. Ara que Déu l’ha escoltada (Samuel «demanat al Senyor») diu: Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor i ell me’l va concedir. Per això jo l’hi cedeixo: serà d’ell tota la vida. Un cop més, Déu es troba sempre en primer lloc i fins i abans que les nostres famílies. Però serà l’amor a Déu i als germans el qui farà que les nostres famílies siguin, de veritat, un espai de pau i de felicitat, malgrat tots els problemes que puguin tenir.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES